LA
INFÀMIA

Diversos països europeus fa ja alguns anys que revisen el seu passat colonial, la seva implicació en el tràfic de persones esclavitzades, i la responsabilitat que van tenir en aquell comerç cruel, que va afectar prop de dotze milions i mig d’africans entre els segles XV i XIX.

I Catalunya? Quina va ser la participació catalana en el tràfic atlàntic de persones captives per ser esclavitzades? Fins a quin punt els negocis dels comerciants catalans, sobretot a Cuba i Puerto Rico, es van sustentar en la mà d’obra esclavitzada? De quina manera els beneficis procedents de l’esclavatge van contribuir al desenvolupament del país durant el segle XIX?

No coneixem prou bé aquesta història. Ha estat molt poc investigada, i només recentment. Aquestes activitats -algunes legals i d’altres il·legals- han deixat una documentació escassa; i no hi ha memòria familiar, ni per part del comerciants, ni dels esclavistes, ni dels descendents de les persones esclavitzades.

El Museu Marítim de Barcelona s’implica en aquest procés amb l’objectiu d’interpel·lar la societat catalana contemporània -avui més plural i complexa que en altres èpoques- perquè es comprometi a revisar el passat. El projecte La infàmia. La participació catalana en l’esclavatge colonial ha estat concebut com un conjunt d’actuacions culturals i museístiques que pretenen fomentar la reflexió, des del present, sobre el paper de la societat catalana en el tràfic de persones i en l’esclavatge -especialment durant l’època colonial- i sobre la influència i les reminiscències d’aquest fenomen en la societat actual.