La Barcelona vuitcentista
Barcelona, 1888. S’inaugura l’Exposició Universal
El 20 de maig de 1888, la reina regent Maria Cristina va inaugurar oficialment l’Exposició Universal de Barcelona. Al llarg del segle XIX, Catalunya es va industrialitzar, i l’àrea de Barcelona es va convertir en una regió econòmica de nivell europeu, així com en el motor industrial de l’Estat. En aquell moment, la ciutat comptava amb mig milió d’habitants, havia enderrocat les antigues muralles medievals i estrenava orgullosa el nou Eixample. Amb aquella Exposició Universal es va mostrar al món, per primera vegada, com una societat moderna, rica i emprenedora.
L’exposició va ser un èxit sense precedents per a la ciutat, i especialment per a aquella burgesia que s’havia enriquit en aquells anys que Narcís Oller va batejar com “la febre d’or”.
Però, i si ho miréssim una mica més de prop?
Què s’amagava rere aquella societat moderna i emprenedora que es presentava al món amb l’Exposició Universal del 1888? Fixem-nos, per exemple, en el comitè organitzador de l’Exposició, conegut com “el comitè dels vuit”:
Què s’amagava rere aquella societat moderna i emprenedora que es presentava al món amb l’Exposició Universal del 1888? Fixem-nos, per exemple, en el comitè organitzador de l’Exposició, conegut com “el comitè dels vuit”:
Francesc Rius i Taulet,
alcalde
Polític i advocat que va ser alcalde de Barcelona en quatre ocasions entre 1872 i 1889. Impulsor de l’Exposició Universal de 1888 i de les reformes urbanístiques que se’n derivaren.
Elies Rogent Amat,
director d’obres
Arquitecte que va desenvolupar la seva activitat principal a Barcelona, on també va exercir com a arquitecte municipal i director d’obres de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.
Carles Pirozzini,
museògraf i crític d’art
Col·leccionista i escriptor, va ser nomenat secretari general de l’Exposició Universal de 1888 i, un cop finalitzada, va assumir la tasca de convertir en museus els palaus que no van ser enderrocats després del certamen.
Lluís Ruviere i Bula,
enginyer
Gerent de la Compañía Trasatlántica, fundada el 1881 per Antonio López y López, vinculat al tràfic de persones esclavitzades.
Manuel Girona i Agrafel,
banquer
Fundador del Banc de Barcelona, del Banc Hispano Colonial i de la Companyia General de Tabacs de Filipines, juntament amb Antonio López y López. Estava casat amb Carolina Vidal-Quadras, filla de l’indià Manuel Vidal-Quadras, propietari de dotzenes de persones esclavitzades a Cuba.
Manuel Duran i Bas,
advocat i polític
Jurista, catedràtic de la Universitat de Barcelona i secretari de l’Ajuntament de Barcelona. President d’institucions com l’Ateneu Barcelonès o l’Acadèmia de Bones Lletres.
Josep Ferrer i Vidal,
empresari
Fundador de l’Institut del Foment del Treball Nacional i de la Caixa de Pensions. Estava casat amb Concepció Soler i Serra, -filla de l’indià Pau Soler i Roig. El seu oncle, Josep Ferrer Roig, havia estat capità de vaixells que participaven en el tràfic de persones.
Claudi López Bru,
marquès de Comillas
Fill del navilier, comerciant i empresari colonial Antonio López y López, primer marquès de Comillas, implicat en el tràfic de persones africanes esclavitzades.
Escultura de Cristòfol Colom. Rafael Atché Farré, 1883. MMB
El monument a Colom va ser construït amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.
També la família reial tenia vincles amb el tràfic de persones. La reina regent Maria Cristina era la vídua d’Alfons XII, net de la reina Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, qui s’havia enriquit amb el tràfic atlàntic de persones esclavitzades la dècada de 1840.
Foto quadre Retrat Regent Maria Cristina amb el seu fill Alfons XIII. Col·lecció MMB
Emili Sivillà Torres, 1888. MMB.
El port de Barcelona amb les esquadres europees fondejades amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.
Cartell original de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.
MMB
Un cop acabada l’Exposició Universal, al parc de la Ciutadella s’hi van instal·lar diversos equipaments. El més emblemàtic per a la ciutat en aquell moment va ser el Parc Zoològic, inaugurat el 1892. Fins i tot aquestes instal·lacions, vistes de prop, generen algunes preguntes: el seu origen provenia de la col·lecció d’animals exòtics de la Granja Martí Codolar, una finca que Joaquim Martí Codolar havia heretat del seu oncle Isidre Inglada Marquès, també vinculat al tràfic esclavista.
El 1888, any de l’Exposició Universal, l’esclavitud ja estava abolida en totes les colònies americanes. Però havia deixat un rastre de beneficis enormes, que es van invertir a les principals metròpolis europees. I a Barcelona?