a

El rapte

12,5 milions de persones esclavitzades

Entre els segles XVI i XIX, més de 12,5 milions de persones nascudes a l’Àfrica van ser embarcades cap al continent americà. Espanya es va convertir en el quart país d’un rànquing macabre: els grans ports esclavistes del sud d’Europa van ser Sevilla i Lisboa fins al segle XVII, i Cadis i Lisboa durant els segles XVIII i XIX. Es calcula que els vaixells dels armadors europeus o nord-americans van portar fins a l’Amèrica espanyola unes 2.072.000 persones. D’aquest total, els vaixells espanyols n’haurien transportat aproximadament 1.600.000; d’aquestes, gairebé 1.000.000 van acabar esclavitzades a Cuba.

VOLUM I DIRECCIÓ DEL TRÀFIC DE PERSONES ESCLAVITZADES D’ÀFRICA A AMÈRICA

C
Volum i direcció del tràfic de persones esclavitzades d’Àfrica a Amèrica

El rapte de persones
a les factories africanes

El procés començava amb el rapte o amb la guerra. Traficants locals o estrangers capturaven persones joves —homes, dones i infants— i les traslladaven fins a la costa africana, on hi havia les factories: instal·lacions que comptaven amb una residència per al factor —l’encarregat—i els seus treballadors, un magatzem de mercaderies i diversos barracons on eren retingudes i encadenades les persones capturades fins que eren venudes i embarcades.

S’han identificat 63 factories de propietaris espanyols, alguns d’ells catalans. Van ser propietaris o administradors de factories a la costa africana els traficants catalans José de Bérriz, Francesc Canela, Pau Freixas Ribalta, Pere Manegat, Domènech Mustich, Pere Sala, Francesc Riera, Cristòfol Roig Vidal i Bonaventura Vidal Calzada.

PRINCIPALS FACTORIES CATALANES DE PERSONES ESCLAVITZADES

C
Principals factories catalanes de persones esclavitzades

PRINCIPALS ZONES DE SORTIDA DE PERSONES CAPTIVES

C
Principals zones de sortida de persones captives

Objectes moneda

A l’Àfrica subsahariana no s’hi va introduir la moneda encunyada fins a temps relativament moderns, impulsada pels governs colonials. Per a l’intercanvi comercial era molt habitual l’ús de diversos tipus d’elements, com sal, teles, armes, petxines, metalls preciosos i objectes metàl·lics de tot tipus. Quan els catalans es van incorporar al tràfic negrer, a Rio de la Plata a partir de 1789 i a Cuba, a partir de 1810, les transaccions se solien pagar amb plata amonedada, en cauris i en determinades mercaderies com teles, pólvora i rifles.

FACTORIA

Factoria