a

El racisme que n’ha quedat

Tot i que a Catalunya, des de l’edat mitjana, hi havia hagut persones esclavitzades provinents de terres àrabs, turques o de l’Europa oriental, a partir del segle XVIII, l’esclavatge es va associar a les persones africanes negres. D’aquesta manera, aquestes van quedar racialitzades com un col·lectiu amb escassa capacitat intel·lectual i social, considerat en un estadi d’evolució inferior al dels europeus. En la cultura popular catalana, les persones negres van ser caricaturitzades com a personatges pintorescos, ximples, hipersexualitzats o antropòfags.

Amb la fi de l’esclavisme, no se’n va acabar tot: en va quedar el racisme, un rastre infame que ha arribat fins als nostres dies.

subtítol?

La imatge caricaturitzada -i fins i tot ridiculitzada- de les persones negres s’ha difós a través de productes destinats a infants i joves. Malgrat que la presentació d’aquest tipus d’imatges pot resultar ofensiva per a moltes persones, l’MMB ha optat per exposar-ne una petita mostra, amb la voluntat de fer prendre consciència de com s’ha construït, consolidat i difós el racisme a través de tot tipus de productes.

Referents contra el racisme

Des de l’abolició de l’esclavisme, la comunitat afrodescendent no ha deixat mai de lluitar contra el racisme. De referents antiracistes, n’hi ha moltíssims; aquí en destaquem una petita mostra.
Rosa Parks

Rosa Parks (2013-2005)

L’any 1955 es va negar a cedir el seient que ocupava a l’autobús a una persona blanca, per la qual cosa va ser detinguda i jutjada. El 1956 el Tribunal Suprem dels EUA va dictaminar que la segregació dels autobusos era inconstitucional.
Nelson Mandela

Nelson Rolihlahla Mandela (1918-2013)

Va ser un dels líders més emblemàtics contra la segregació racial de Sud-àfrica. Va estar empresonat 27 anys. Es convertí en el primer president de la República de Sud-àfrica.
Jesse Owens

Jesse Owens, (1913-1980)

Atleta estadounidense de origen afroamericano que logró varias medallas en los Juegos Olímpicos de 1936, en Berlín, poniendo en entredicho la supremacía aria que defendía el gobierno nazi que los organizaba.
Martin Luther King

Martin Luther King (1929-1968)

Va ser un dels principals líders del moviment afroamericà pels drets civils de la dècada del 1960, per la qual cosa el 1964 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau. Va ser assassinat l’any 1968.
Opal Tometi

Opal Tometi (1984 -)

Lluitadora pels drets humans i fundadora, juntament amb Alicia Garza i Patrisse Cullors, del moviment antiracista Black Lives Matter (la vida dels negres importa) l’any 2020.
Bombo Ndir Fall

Bombo Ndir Fall (1961 -)

Presidenta de l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes, i Creu de Sant Jordi (2023) per la seva lluita per la igualtat de drets, l’antiracisme i el feminisme decolonial.
Idrissa Diallo

Idrissa Diallo (1991–2012)

Nascut al poble de Tindila, a Guinea Conakry. Mort al Centre d’Internament per a Estrangers de Barcelona l’any 2012. Símbol de les víctimes de la política migratòria gràcies a la lluita dels moviments socials, que van aconseguir que li fos dedicada l’antiga plaça Antonio López.
Alphonse Arcelin

Alphonse Arcelin (1936–2009)

Impulsor de la campanya per retirar del Museu Darder de Banyoles, el cos dissecat del guerrer boiximà, conegut com el Negre de Banyoles.
Edmundo Sepa Bonaba

Edmundo Sepa Bonaba (1968 -)

Sociòleg especialitzat en immigració i cooperació. Director de l’Espai AfroCatalà de la Fundació Nous Catalans.
Remei Sipi Mayo

Bombo Ndir Fall (1961 -)

Activista vinculada a diverses associacions dedicades a la defensa dels drets de les dones migrants.
Basha Changue Canalejo

Basha Changue Canalejo (1984 -)

Impulsora de les organitzacions CNAACAT i AfrofemKoop, va ser Diputada del Parlament de Catalunya (2021-2024).
Desirée Bela-Lobedde

Desirée Bela-Lobedde (1978 – )

Escriptora dedicada a la divulgació de l’educació antiracista.

Gestionar la memòria

El març de 2018, l’Ajuntament de Barcelona va retirar de la via pública l’estàtua d’Antonio López y López (1817–1883), primer marquès de Comillas. Va ser un dels empresaris i comerciants més importants de la Barcelona de la seva època. Va fundar la Compañía Trasatlántica Española, el Banc Hispano Colonial i la Companyia General de Tabacs de Filipines. Part del seu capital provenia del tràfic de persones entre l’Àfrica i les colònies americanes, activitat que havia exercit durant els seus anys d’estada a Cuba.

Quan va tornar de Cuba tota la família, l’any 1852, Antonio López es van endur dues persones esclavitzades: Eloísa i Dorita. Sabem que Dorita va ser criada de l’esposa del marquès, Lluïsa Bru. D’Eloísa sabem que havia nascut a l’Àfrica, que fou raptada i conduïda a Cuba quan tenia dotze anys. Quan van arribar a Barcelona, Eloísa va esdevenir una persona lliure, però va viure sempre a la casa familiar dels López. Va morir l’any 1900 i està enterrada al panteó familiar dels López, al cementiri del Poblenou. És probable que fos l’última persona esclavitzada que va viure a Barcelona.
Que sapiguem, no es conserva cap imatge d’ella.

Retrat d’Antonio López y López

Retrat d’Antonio López y López, primer marqués de Comillas.

Oli sobre tela d’autor desconegut.

MMB

Retirada, l’any 2018, de l’escultura d’Antonio López

Retirada, l’any 2018, de l’escultura d’Antonio López, banquer, navilier i empresari involucrat en el tràfic de persones esclavitzades a Cuba, erigida a Barcelona l’any 1884.

Aquesta acció, en sintonia amb la revisió crítica que moltes ciutats estant portant a terme respecte a determinats monuments, ens interpel·la sobre com tractar els elements del nostre passat que avui ens incomoden o, fins i tot, ens avergonyeixen.

Fotografia de Paco Freire (2018).