I què en pensava la gent de tot això?
La societat catalana davant l’esclavisme: proesclavistes i abolicionistes
D’una banda, les elits econòmiques, representades per la Junta de Comerç o pel Círculo Hispano-Ultramarino de Barcelona, van encapçalar la defensa de l’esclavatge.
L’any 1841, la Junta de Comerç de Barcelona va publicar un manifest en què s’oposava a les pretensions abolicionistes del britànics a Cuba i expressava el seu rebuig que el Congrés dels Diputats pogués debatre si calia o no abolir l’esclavatge a les Antilles espanyoles.
L’any 1871, es va crear la secció barcelonina del Círculo Hispano-Ultramarino, un lobby proesclavista, amb els indians Joan Güell i Ferrer i Antonio López com a president i vicepresident, respectivament. Un any més tard, es va fundar la Liga Nacional de Barcelona, que s’oposava a l’abolició de l’esclavitud a Puerto Rico. El desembre de 1872 i el gener de 1873, el Círculo de Barcelona va publicar dos manifestos: un, signat per homes de negocis i polítics; i un altre, signat només per dones, amb centenars de signatures de particulars i d’empreses.
Però també n’eren partidaris molts sectors populars. L’any 1868, va esclatar la Guerra dels Deu Anys, la primera guerra per la independència de Cuba. Va ser un conflicte liderat per les elits locals contra el domini colonial espanyol, al qual s’hi va sumar la població esclavitzada. Per defensar l’statu quo colonial, 3.500 joves voluntaris catalans es van allistar per lluitar al costat de l’exèrcit regular contra els separatistes abolicionistes.
D’altra banda, els sectors més progressistes promovien l’abolició de l’esclavitud.
L’abolicionisme espanyol va començar durant els debats per a la redacció de la Constitució de 1812, a les Corts de Cadis. Tot i això, aquella primera constitució democràtica no va incloure l’abolició de l’esclavatge. Durant bona part del segle XIX, va prevaldre el silenci, en part pels interessos de la corona espanyola en les plantacions sucreres cubanes.
La Revolució de 1868 va revitalitzar el moviment abolicionista, i encara més, la fi de l’esclavatge als Estats Units d’Amèrica després de la Guerra de Secessió.
L’any 1864, es va crear la Sociedad Abolicionista Española, de la qual van formar part economistes i polítics rellevants com Laureà Figuerola, Joaquim Maria Sanromà i Francesc Pi i Margall, així com altres dirigents liberals com Salustiano de Olózaga, Segismundo Moret i Rafael María Labra. Aquesta associació també comptava amb una secció femenina, la Sociedad Abolicionista de Señoras, presidida per l’activista Carolina Coronado.
Entre els abolicionistes catalans hi havia figures com ara la música i feminista Clotilde Cerdà, l’editor Antonio Bergnes de las Casas, així com alguns polítics i economistes rellevants. L’any 1872, es va celebrar a Barcelona la primera gran manifestació abolicionista.
L’editor Antoni Bergnes de las Casas
Retrat publicat a El mundo ilustrado.
Biblioteca Nacional de España
Clotilde Cerdà
A la primera manifestació abolicionista celebrada a Barcelona, el 21 de desembre de 1872, és possible que hi assistís Clotilde Cerdà, coneguda artísticament com a Esmeralda Cervantes. A més de ser una arpista reconeguda, Cerdà era una activista a favor del feminisme i contrària tant a la pena de mort com a l’esclavatge. Durant un viatge a Cuba, l’any 1876, va defensar l’abolició de l’esclavitud.
Clotilde era filla de Clotilde Bosch, pintora, i d’Ildefons Cerdà, enginyer que va dissenyar l’Eixample barceloní. Era neta de l’indià Josep Bosch i Mustich, que va fer fortuna a Cuba i posteriorment va dirigir el Ferrocarril de Barcelona a Mataró.
Biblioteca de Catalunya
Évenements d’Espagne. Meeting au Cirque Price, à Madrid, en faveur de l’abolition de l’esclavage dans les colonies.
(Esdeveniments d’Espanya. Reunió al Circ Price de Madrid a favor de l’abolició de l’esclavitud).
Dibuix de Jules Delcoq, 1873
Museo de Historia de Madrid
Museo de Historia de Madrid
Portada de la revista satírica La Flaca, núm. 48 (any IV), p.2.
Vinyeta que mostra la divisió de la societat catalana davant l’abolició de l’esclavatge a Cuba. L’esclavatge cubà fa onejar la bandera espanyola amb la paraula “Llibertat”. Si a la dreta hi ha defensors de l’abolicionisme deslliurant-lo de les cadenes, a l’esquerra hi ha personatges que representen les oligarquies amb indumentària medieval militar o carlina, que les estrenyen més fort.
Il·lustració de T. Padrón, Barcelona, 1873
Biblioteca Nacional de España
(Reunió, a l’Hotel Duque de Alba de Madrid, de grans d’Espanya oposats a l’alliberament de persones esclavitzades ales colònies)
Il·lustració publicada a Le Monde Illustré (11 de gener de 1873).
Gallica, Bibliothèque National de France






