RECURSOS

Recursos digitals

International Slavery Museum. Liverpool Museums.

Musée d’Aquitaine. Bordeaux au XVIIIe siècle, le commerce atlantique et l’esclavage.

Musée d’Histoire de Nantes. Nantes dans la traite atlantique et l’esclavage colonial, 1707–1830. Exposició, octubre 2021 – juny 2022.

Rijksmuseum. Esclavitud. Exposició, febrer 2021 – desembre 2022

Arbejdermuseet. Stop Slavery! Exposició, 2017.

Museo de América. La esclavitud y el legado cultural de África en el Caribe. Exposició, octubre 2021 – febrer 2022.

MAAT – Museum of Art, Architecture and Technology. O Barco / The Boat. Instal·lació.

Canal HISTORIA. Encadenados. Sèrie documental, 2022.

El Born CCM. Jornades “Esclavisme a Barcelona. Una història silenciada”. 3–6 novembre 2021.

Hespèrion XXI, Jordi Savall, i La Capella Reial de Catalunya. Les routes de l’esclavage 1444–1888. Projecte musical. Enllaç 1 / Enllaç 2 / Enllaç 3

Pompermanyer, Sergi, director. Amèrica. Produït per Focus, La Villarroel Teatre. 2022–2023. Enllaç 1 / Enllaç 2

Bibliografia

Anstey, Roger, i P. E. H. Hair, eds. 1976. Liverpool, the African Slave Trade, and Abolition, Bristol: Western Printing Services Ltd.

Armengou, Màrius. 1984. «Iconografia marinera de tema negrer». L’Avenç, núm. 75: 48-51.

Armenteros Martínez, Iván. 2016. L’esclavitud a la Barcelona del Renaixement (1479-1516). Un port mediterrani sota la influència del primer tràfic negrer. Barcelona: Fundació Noguera.

Camarda, Maximiliano. 2014. «De comerciante exitoso a hacendado y revolucionario. La estrategia económica de fines del siglo XVIII en el complejo portuario rioplatense a partir de un actor: José Ramón Milá de la Roca». Naveg@mérica. Revista electrònica editada per l’Asociación Española de Americanistas [en línia], núm. 12: 1–24.

Daget, Serge. 1988. Répertoire des expéditions négrières françaises a la traite illégale, 1814-1850. Paris: Centre de recherche sur le monde atlantique.

Delgado Ribas, Josep Maria. «La esclavitud negra en Cataluña entre los siglos XVI y XIX». En Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (ss. XVI-XIX), editat per Martín Rodrigo y Alharilla i Lizbeth J. Chaviano Pérez, 47-61. Barcelona: Icaria, 2017.

Fradera Barceló, Josep Maria. 1984a. «La participació catalana en el tràfic d’esclaus». Recerques, núm. 16: 119–139.

Fradera Barceló, Josep Maria. 1984b. «Catalunya i Cuba en el segle XIX: el comerç d’esclaus». L’Avenç, núm. 75: 42–47.

Juncosa i Gurguí, Xavier. 2017. «Jaume Torrents Serramalera, el esclavista oculto». A Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (ss. XVI-XIX), editat per Martín Rodrigo y Alharilla i Lizbeth J. Chaviano Pérez, 159–188. Barcelona: Icaria.

Maluquer de Motes, Jordi. 1974. «La burgesia catalana i l’esclavitud colonial: modes de producció i pràctica política». Recerques, núm. 3: 83–136.

Martín Corrales, Eloy. 2017. «La esclavitud negra en Cataluña entre los siglos XVI y XIX». A Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (ss. XVI-XIX), editat per Martín Rodrigo y Alharilla i Lizbeth J. Chaviano Pérez, 17–45. Barcelona: Icaria.

Mettas, Jean. 1978–1984. Répertoire des expéditions négrières françaises au XVIIIe siècle. París: Société française d’histoire d’outre-mer.
Volums 1 i 2.

Moreno Fraginals, Manuel. 2002. El Ingenio. Complejo económico-social cubano del azúcar. Catàleg col·lectiu d’universitats de Catalunya.

Moreno Masó, José Joaquín. 1993. La petjada dels catalans a Cuba. Barcelona: Comissió Amèrica i Catalunya-1992.

Moreno Rico, Javier. 2017. «Homes i vaixells de el comerç negrer a Espanya (1789-1870)». Drassana, núm. 25: 66–89.

Murray, David R. 1990. Odious Commerce: Britain, Spain and the Abolition of the Cuban Slave Trade. Cambridge: Cambridge University Press.Nerín Abad, Gustau. 2015. Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica. Barcelona: Pòrtic.

Nerín Abad, Gustau. 2016. « Falsos brasileños: Las trayectorias africanas y americanas de los negreros españoles Derizans y Rovirosa (1831-1863)». Revista Latino-Americana de Estudios Avançados 1, núm. 1: 69–86.

Nerín Abad, Gustau. 2023. «Omertá en Zanzíbar. Un comerciante de esclavos catalán en el Índico, entre el tráfico de esclavos y las dinámicas imperiales». Historia y Política, núm. 49: 153–183

Pérez Tarrau, Dolores M. 2007. La saga cubana de los Samà (1794–1933). Barcelona: Viena Editorial.

Piqueras Arenas, José Antonio. 2011. La esclavitud en las Españas. Un lazo transatlántico. Madrid: Los Libros de la Catarata.

Piqueras Arenas, José Antonio. 2021. Negreros. Españoles en el tráfico y en los capitales esclavistas. Madrid: Los Libros de la Catarata.

Ramon de San Pedro, José María. 1956. Don José Xifré Casas: pequeña historia decimonónica de un archimillonario. Barcelona: Banco Atlántico.

Rediker, Markus. 2021. El barco de esclavos. La trata a través del Atlántico. Madrid: Traficantes de Sueños. Edició original de 2014.

Rodrigo y Alharilla, Martín. 1998. «Con un pie en Catalunya y otro en Cuba: la familia Samá, de Vilanova». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 16: 359–397.

Rodrigo y Alharilla, Martín. 2007. Indians a Catalunya. Capitals cubans en l’economia catalana. Barcelona: Fundació Noguera.

Rodrigo y Alharilla, Martín. 2009. «Cataluña y el colonialismo español (1868–1899)». A Estado y periferias en la España del siglo XIX. Nuevos enfoques, editat per S. Calatayud, J. Millán i M. C. Romeo, 315–356. València: Publicacions de la Universitat de València (PUV).

Rodrigo y Alharilla, Martín. 2016. Los Goytisolo, una próspera familia de indianos. Madrid: Marcial Pons.

Rodrigo y Alharilla, Martín. 2017. «Cuatro capitanes negreros catalanes en tiempos de la trata ilegal: José Carbó, Pedro Manegat, Gaspar Roig y Esteban Gatell». A Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (ss. XVI-XIX), editat per Martín Rodrigo y Alharilla i Lizbeth J. Chaviano Pérez, 101–130. Barcelona: Icaria.

Rodrigo y Alharilla, Martín. 2017. «Víctimas y verdugos a la vez: los marineros españoles y la trata ilegal (1845-1866)». Drassana, núm. 25: 112–132.

Rodrigo y Alharilla, Martín. 2021. «Defendiendo la esclavitud en las Antillas, en la Barcelona del trienio esparterista». Historia Contemporánea, núm. 66: 371–401.

Rodrigo y Alharilla, Martín. 2021. «Comerciando con esclavos africanos desde Barcelona: Jaime Tintó Miralles (1770-1839)». Hispania 81, núm. 267: 73–100.

Rodrigo y Alharilla, Martín, ed. 2022. Del olvido a la memoria. La esclavitud en la España contemporánea. Barcelona: Icaria.

Rodrigo y Alharilla, Martín. 2023. «Defendiendo el ‘suave yugo’ de ‘la mal llamada esclavitud: el Círculo Hispano Ultramarino de Barcelona (1871-1880)». Historia y Política, núm. 49: 217–247.

Rodrigo y Alharilla, Martín. 2023. «Los últimos esclavos en la Cataluña del siglo XIX». Conversación sobre la Historia.

Rodrigo y Alharilla, Martín, i Lizbeth J. Chaviano Pérez, eds. 2017. Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (ss. XVI-XIX). Barcelona: Icaria.

Rodrigo y Alharilla, Martín, i Ulrike Schmieder. 2024. «Políticas de memoria sobre la esclavitud en España: Barcelona en perspectiva comparada». Historia Social, núm. 105: 87–105.

Rovira i Fors, Josep. 1984. «El bergantí negrer Tellus». L’Avenç, núm. 75: 52–55.

Salicrú i Lluch, Roser. 2017. «De quan els esclaus no eren (només) negres africans: a l’entorn de l’esclavitud i del tràfic d’esclaus a la Mediterrània tardomedieval des de l’observatori barceloní». Drassana, núm. 25: 52–65.

Sanet i Jové, Josep Maria. 2002a. «Un bergantí corsari negrer matriculat a Tarragona l’any 1819». TAG. Revista del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, núm. 25: 18–21.

Sanet i Jové, Josep Maria. 2002b. «Vaixells negrers despatxats des de Tarragona, 1815-1820». TAG. Revista del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, núm. 28: 14–17.

Sanet i Jové, Josep Maria. 2011. «Arrogante Mayagüezana (goleta negrera, 1834)». TAG. Revista del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, núm. 61: 26.

Sanjuan Marroquín, José Miguel. 2017. «El tráfico de esclavos y la élite barcelonesa. Los negocios de la Casa Vidal Ribas». A Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (ss. XVI-XIX), editat per Martín Rodrigo y Alharilla i Lizbeth J. Chaviano Pérez, 131–158. Barcelona: Icaria.

Saugera, Eric. 1995. Bordeaux port négrier: chronologie, économie, idéologie, XVIIe–XIXe siècles. París: Karthala.

Sosa Rodríguez, Enrique. 1998. Catalanes y gaditanos en la trata negrera cubana, 1827–1833. L’Havana: Fundación Fernando Ortiz.

Surwillo, Lisa. 2013. Monsters by trade. Slave traffickers in Modern Spanish Literature and Culture. Stanford: Stanford University Press.

Sust Fatjó, Xavier. 2016. «La captura de la goleta Matilde comandada pel capità vilassarenc Pere Mas Roig, (a) “El Pigat”. Any 1837». Singladures, núm. 33: 9–34.

Sust Fatjó, Xavier. 2017. «Tres falutxos negrers (1839-1845)». Drassana, núm. 25: 90–110.

Sust Fatjó, Xavier. 2018. «La llegenda dels marins negrers». Plecs d’Història Local, núm. 170: 5–7.

Toasijé, Antumi. 2012. «Comerciantes mallorquines ante el esclavismo tardío: elementos para un estudio». Brocar, núm. 36: 185–208.

Thomas, Hugh. 1998. La trata de esclavos. Historia del tráfico de seres humanos de 1440 a 1870. Barcelona: Planeta.

Virella i Bloda, Albert. 1990. L’aventura ultramarina de la gent de Vilanova i la nissaga dels Samà. Vilanova i la Geltrú: [s. n.].

Zeuske, Michael. 2017. «Capitanes y comerciantes catalanes de esclavos». A Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (ss. XVI-XIX), editat per Martín Rodrigo y Alharilla i Lizbeth J. Chaviano Pérez, 63–100. Barcelona: Icaria.